martes, enero 02, 2007

De cómo se salvó el I Ching

Tsing Txe Huang i la cremada de llibres


Les dues dinastíes Txou van durar uns 1000 anys.Entre els anys 400 i 200 aC. va haver una època de querres en la que va aparèixer un nou rei: Tsing Txe Huang. Tsin va unificar-ho tot: Llengua, cultures, vestuts, regions, religions, lleis etc. Anava en contre de les lleis antigues, s'estava construïnt els 6000 km. de la Gran Muralla, va ordenar cremar tots els llibres. El seu "slogan" era: "No recorregeu al passat per a criticar el present". Es van cremar tots els llibres clàssics i també els homes de lletres que estaven descontents van ser cremats. Tot va anar a la foguera, llibres, rotlles, tauletes, papirs i també els seus propietaris. Però estaven fora de les ordres de cremar-ho tot els llibres religiosos, d'endevinació, d'agricultura i de medecina. Així, el Yi Jing es va salvar.
Alguns llibres es van poder recuperat ja que alguns lletrats se'ls havien après de memòria, com en "Farenheit 457"

Es descriu a Txin Txe Huang exactament com una au de presa. Tracta bé a alguns dels seus generals, però si un general ha estat vençut, és executat (fent-lo bullir en una caldera). Disposa d'un exèrcit ferotge, aconseguit gràcies a grans recompenses si es porten bé i terribles càstics si no. No es van presoners. Si fins ara se'ls tallava una orella, ara se'ls talla el cap.
Un cop unificat el país, després de conquerir els 6 regnes, va dividir-lo en 36 províncies. Va suprimir les fronteres interiors.
Mor molt jove, als 50 anys. Temerosos de que hi hagi una revolta, els consellers amaguen la seva mort. Tsing Txe Huang volia ser enterrat a la muntanya Li. Tot just començat el seu regnat va fer excavar aquesta muntanya. Va enviar treballadors de tot el país, més de set-cents mil. Es va excavar la muntanya, es va recobrir interior,ment debronce colat, i s´hi van construir palaus plens de joies. Trampes automàtiques, ballestes que es disparaven soles si apareixia algún intrús. Es van imitar els cent rius amb corrent de mercuri. Amb l'emperador es van enterrar també totes les seves dones que no havien tingut fill varó, i finalment i per sorpresa, tota la gent que hi havia treballat. Es va recobrir la muntanya d'herbes i plantes, com si no hagués passat res...
Quí va ser realment Tsing Txe Huang? Un boig savi? ud dictador delirant? Un Hitler o un Ghandi? Havia netejat el regne de lladres i bandolers, l'havia reorganitzat. Va fer rutes, canals i camins...

Amb la seva mort, Xina entra en una època de matances, revolucions etc. És l'època dels "turbants grocs". Kao va escriure
Restem orgullosos dins la nostra tristesa.
Les preocupacións més íntimes són difícils d'oblidar.
Per a dissipar les nostres penes,
el millor remei és el vi.

Guerres civils, nihilisme... i el Tao que cerca la vida llarga amb pastilles de cinabri o mercuri.
...aleshores les píndoles de la llarga vida eren el complement dels caps tallats... Quí es podia estranyar de que aquests homes que passen les nits tremolant, que viuen submergits en la por de que el poder els privi del cap l'endemà, tractéssin de perllongar artificialment les seves vides?

Les pastilles de la llarga vida no eren més que la forma més barroera del taoisme. Despréss van venir formes més nobles com el Wuwei (el no actuar), semblant al "sit-in" dels EEUU (1960.70), i finalment les més etérees, com "pujar a cavall del vent".

No hay comentarios.: